ELS HÀBITS D'AUTONOMIA

La construcció de l'autonomia un compromís compartit família i escola

Els hàbits d'autonomia

Els infants créixen i no podem retenir-los. La nostra tasca com pares i educadores és ajudar-los a ser cada vegada més lliures de nosaltres, més autònoms i independents, capaços de valdre's per si mateixos.

 

En diem HÀBITS a aquelles costums, aquelles conductes, actituds o maneres de comportar-se, aquells aprenentatges que es van repetint davant situacions concretes i que acostumen a durar tota la vida. S'adquireixen la majoria d'ells, abans dels 3 anys. Ja que és el moment ideal perquè ells en tenen ganes i poden fer-ho.

Els hàbits d'autonomia i convivència ajuden a crear una bona estructura mental. Amb ells el nen s'organitza en l'espai i en el temps.

La regularitat en les hores del dia (l'entrada i sortida de l'escola sempre a una hora fixa, el dormir i el menjar, les activitats en unes hores determinades...) permeten al nen anar establint interiorment unes relacions de temps, l'abans i el després i la simultaneïtat. Per exemple: “després” de dinar vaig a dormir, “abans” de sortir al pati em poso l'abric, “quan” mengem estem asseguts, “primer” mengem la sopa, al “final” el postre... etc.

Amb la creació d'hàbits sempre transmetem unes actituds i uns valors que ens serviran al llarg de la vida. Per això hem de tenir clar entre tots quins valors estem transmetent amb aquests hàbits.

• Respecte al propi cos
• Col.laboració
• Ordre
• Estimació per l'entorn
  

  

  
  

  El primer pas que hem de fer els adults és deixar-los prendre iniciatives. Si no fan les coses per sí sols mai arribaran a ser autonònoms.

1. Hem de creure en les infinites possibilitats de cada nen i nena. Els adults hem de confiar en ells, saber que “poden”.
2. El nen necessita llibertat de moviments, sense restriccions, d'aquesta manera sabrà per experiència quines capacitats té i s'adonarà dels seus propis límits. Amb llibertat de moviments, qualsevol infant és capaç de lluitar amb perseverança per aconseguir el que es proposi.

Quan marquem unes rutines diàries i les anem repetint cada dia amb el mateix ordre, els nostres infants es senten segurs perquè poden anticipar-se i preveure que passarà a continuació. I així el seu petit món es troba en ordre.

Què cal per crear uns bons hàbits?

• Només podem exigir un hàbit al nen si sabem que pot fer-ho.
• Han de ser progressius, de més senzill a més complicat.
• S'han de repetir amb molta constància.
• S'ha de valorar contínuament l'esforç que fa el nen i felicitar-lo.

I els adults, que hem de fer?

Les persones grans influim amb la nostra actitud. El valorem, l'animem, el felicitem, tenim paciència, l'ajudem o no l'ajudem segons les seves demandes o necessitats... Com més petit més ajuda i a mida que ell pot, deixar-lo fer. I ser coherents amb el que li demanem a ell i el que fem nosaltres, perquè ells ens imiten sempre.

QUINS HÀBITS?

HÀBITS D'ALIMENTACIÓ.-

Les hores dels àpats són moments d'intercanvi social i afectiu i per tant, al menys un àpat al dia s'hauria de fer en família.

Durant els àpats, l'essencial no és que, la quantitat de menjar que li oferim, se la mengi tota, sinó que l'infant mengi amb plaer segons la seva gana, que descobreixi els bons sabors i la satisfacció de quedar tip.

Els menjars han de ser moments agradables, d'aprenentatge i relació. Fora la pressa i respectem els ritmes i la gana de cada un.

El moment dels àpats s'ha d'associar sempre a les mateixes rutines:

• rentar-se les mans
• seure a taula
• posar-se el pitet
• estar-se assegut mentres es menja
  

Si volem que els infants estiguin asseguts els adults hem de donar un bon exemple. I seure amb ells.

Quan menja triturat deixar que el nen agafi la cullera i intenti portar-la a la boca, tot i que el resultat comporti embrutar-se i escampar menjar per tot arreu.

El pas del menjar triturat a l'aliment sòlid l'hem de fer de forma progressiva, segons l'evolució de cada un. I és preferible que la introducció d'aliments nous es faci primer a casa, per tal d'observar la reacció de l'infant o possibles intoleràncies.

L'aliment sòlid, tallat a trossets en el plat, deixar que se'l mengi amb els dits, al principi, per anar passant a la forquilla.

Quan ja pot sostenir el got amb les mans, convidar-lo a que l'agafi tot sol, encara que es vessi bon part o acabi amb les mans dins el got.

Mai no s'ha de forçar cap infant a menjar res que no li vingui de gust, se l'ha de convidar i convèncer de provar nous aliments. És molt important tenir en compte els gestos de col.laboració i de protesta dels infants.

Dir-li que ho ha fet molt bé quan aconsegueix algun èxit.

Deixar-los ajudar-nos a parar taula, repartir els tovallons i pitets...

HÀBITS D'HIGIÈNE

No els hem d'obligar mai, els hem de deixar col.laborar i tenir molta paciència. Els adults hem d'atendre'l sense tenir mai pressa. Parlar-los i explicar el que volem que faci, suscitant la seva col.laboració i estar atents a la seva resposta i les seves reaccions. Hem d'aprendre a tenir gestos delicats perquè l'infant és sensible a tot allò que li passa : sent, observa, grava i comprèn les coses. Aprendre a tocar-los i a agafar-los bé, de manera respectuosa.

Ells han de participar sempre, activament, en l'aprenentatge dels hàbits.

I respectar sempre el propi ritme de cada un.

Al rentar-se quina gran quantitat de moviments fins que han d'aprendre! Arromangar-se, obrir l'aixeta, ensabonar-se, esbandir-se, tancar l'aixeta, eixugar-se... però el goig de tocar l'aigua, supera qualsevol dificultat!

EL SON

A partir d'1 any ja han de tenir un ritme establert de son. Aprendre a estar tranquils i en silenci a l’hora d’anar a dormir i despertar-se tranquil·lament.

EL CONTROL D’ESFINTERS

El nen ha d’estar preparat físicament i emocionalment, per això ha de tenir la suficient maduresa per a controlar els muscles dels esfínters i voler sentir-se gran i poder-ho expressar amb paraules. Normalment s'adquireix aquest control a partir dels 2 anys.

A vegades després d’iniciar aquest procés el nen pateix un retrocés degut a algun conflicte com el naixement d’un germà, etc.

HÀBITS DEL VESTIR

Aviat aprenen a treure’s alguna peça de roba tot sols a baixar-se i pujar-se les calces i calçotets.


 

Es treuen les sabates i els mitjons.

Col·laboren quan el vestim o despullem. I reconèixen el seu abric i la seva bossa i el lloc on el guarden. 

El seu i el dels altres

HÀBITS D'ORDRE

Els hem d'costumar a l’ordre veient que tot té un lloc, cooperant a l’hora de recollir els jocs que han fet servir i desant-los al seu lloc.. Començar a fer servir la paperera.

HÀBITS DE TREBALL

Saber escoltar atentament una explicació curta i mantenir una constància en les activitats iniciades.

Interesar-se i participar en activitats col·lectives, compartint el material amb els companys.

Cal un adult que sàpiga esperar amb paciència

Estem atents als seus plors, als seus riures, a les seves necessitats però els hi ensenyem la llibertat i, quan arriba el moment, els deixem marxar.


..............................................................................