UN CAMP DE POMERES

Amb la col.laboració de les famílies, els més grans de l'escola,  hem fet una sortida a un camp de pomeres. 


 


Hem observat els arbres plens de pomes verdes (les golden); n'hem collit directament de l'arbre fixant-nos en que fossin "les més grosses".



 
 Son les més bones del món!!!



 







També hem vist les màquines per fer la recollida: el toro, per carregar els palots (que són unes caixes molt grosses), el tractor i el remolc tot darrera.

 Ens hem enfilat al tractor i ens han passejat a dalt del remolc.

Sabeu? Aquesta sortida ja és tradicional a la nostra escola perquè forma part del nostre entorn natural.

I ha estat MOLT, MOOOOOLT DIVERTIT!!

LA TARDOR AMB ELS SEUS FRUITS HA ARRIBAT A L'ESCOLA!!

Aquests primers dies de tardor ens han arribat a l'escola unes quantes fruites de tardor. 

UN CISTELL DE POMES...

Posar-les, treure-les, traginar-les d'un costat a l'altre... això és el que ens interessa més als petits que estem en constant moviment.

Sí, això és una poma!

Jugar amb elles, fent-les rodolar com si fossin pilotes és el pas previ abans de tastar-les.

 Per finalment, arribar de mica en mica a reconéixer que és una fruita i és bona per menjar.

UNA PANERA DE FIGUES... 

A la classe dels grans hem començat per observar-les atentament i conèixer-les amb tots els nostres sentits: hem vist que són verdes o liles per fora i morades per dins i amb moltes petites llavors. 

...després les hem tastat i eren molt dolces, també les hem olorat, i al tocar-les hem notat que eren molt toves i... enfigassàven!.

Jo també la vull provar, Eli!!

Hum! Està molt bona!

ROBES I CINTES DE COLORS. UN JOC PER ALS MÉS PETITS!

Avui a l'entrar a l'espai de psicomotricitat ens hem trobat amb una sorpresa: - què és això?, - ens hem preguntat. Tots, de mica en mica, ens hi hem anat acostant per descobrir de què es tractava.

                                                                                Hi ha alguna cosa aquí al darrera?

  I ho hem començat a tocar. 
                               Eren robes i cintes de diferents colors i textures: fines, gruixudes, opaques, transparents, brillants, llises, amb dibuixos... tota una col.lecció de teles i mocadors com els que es posa la mare al coll o tenim guardades en algun armari de casa.
Quan ens adonem que a l'estirar-les ens les podem emportar, cada un les fem servir a la nostra manera. 

Per a mi és com el llençol fí del llit.

Jo me l'emportaré cap a un racó

És com el mocador de coll de la mare

  

                                                        Ara em vestiré tota sola!

                                 Jo m'hi amagaré a sota i ningú em veurà

 I qui a a la faldeta de la Saray juga a l'antiquíssim joc del TAT!

                                                                              On ets?

                                                Ah! eres aquí!!Ja t'he trobat!

Ja veieu que un material simple i quotidià però atraient és indispensable per acapar l'interès dels nens i fer-los descobrir tot un món de sensacions.

I tots tenim el sentit del tacte per tocar i saber com són les coses. Deixem-los doncs tocar!

L'ADAPTACIÓ

Tots els canvis són difícils, si ja ho són per les persones grans que tenim coneixements i recursos, imagineu-vos per a un menut d'1 o 2 anys!.
Des de que va néixer el vostre fill/a no s'ha mogut del vostre costat o d'alguns familiars, s'ha sentit sempre protegit per a vosaltres i ara, en canvi, ha de passar moltes hores en un lloc nou, desconegut i estrany, i a més envoltat d'altres criatures que com ell, reclamen atenció constant i personalitzada.

UN PETIT PLA PER AJUDAR-LOS A FER UNA MILLOR ADAPTACIÓ

• Procureu que arribi amb bon humor. Mireu de sortir a poc a poc de casa, sense presses i havent esmorzat, per començar bé el dia.
• Deixeu-li portar un objecte personal. El farà servir per sentir-se més segur.
• Mostreu-vos contents. Si veu que a vosaltres us agrada l'escola i les educadores i us hi sentiu còmodes i com a casa, tindrà menys dificultats per quedar-se.
• Parleu amb els altres nens. Quan porteu o recolliu el vostre fill/a establiu relació amb els seus companys. Això també l'ajudarà a sentir-se més confiat.
• Si els primers dies està només una estona a l'escola s'angoixarà menys i entendrà més fàcilment que no l'heu abandonat, sinó que hi està només una estona. També és convenient seguir sempre el mateix horari, per crear-li punts de referència i seguretat.
• Deixem que expressi les seves emocions. El plor i els crits dels nens són un vehicle de descarga emocional. És millor que reprimir els sentiments. Acompanyem-lo amb serenitat i verbalitzem per ell el que sent.
• Procureu eliminar la vostra angoixa. Desfogueu-vos, compartiu les vostres preocupacions amb les educadores o escolteu altres experiències que us ajudarà a sentir-vos molt millor. I si us ho preneu amb serenitat i calma el vostre fill/a us ho agrairà, perquè si a la seva pena li afegiu la vostra serà més difícil de solucionar.
• Comenteu amb l'educadora el dia a dia. Mireu de tenir-hi el màxim de confiança i ella serà sincera amb vosaltres i així podreu anar fent els canvis que convinguin i fer una adaptació a la carta.

QUAN L'ADAPTACIÓ COSTA MÉS DEL NORMAL US PREGUNTEU... ÉS MILLOR QUE DEIXI D'ANAR A L'ESCOLA DURANT UN TEMPS?

• Es considera que durant tot el primer trimestre el nen s'està adaptant, fins i tot n'hi ha que necessiten tot el curs. No ens hem de posar metes ni angoixar-nos, hem de respectar el seu caràcter i les seves emocions perquè tothom ha d'aprendre a adaptar-se a noves situacions, només que els ritmes són diferents.
• Anar a l'escola produirà molts plaers al nen, però cada un necessita el seu temps per a descobrir-ho.
• La despedida ha de ser curta : "Adéu preciós! Després et vindré a buscar. Que ho passis bé!

                           L'ADAPTACIÓ NO ÉS UN TRAUMA, ÉS UN CREIXEMENT