dijous, 10 d’octubre del 2013

L'ADAPTACIÓ


Tots els canvis són difícils, si ja ho són per les persones grans que tenim coneixements i recursos, imagineu-vos per a un menut d'1 o 2 anys!.
Des de que va néixer el vostre fill/a no s'ha mogut del vostre costat o d'alguns familiars, s'ha sentit sempre protegit per a vosaltres i ara, en canvi, ha de passar moltes hores en un lloc nou, desconegut i estrany, i a més envoltat d'altres criatures que com ell, reclamen atenció constant i personalitzada.




UN PETIT PLA PER AJUDAR-LOS A FER UNA MILLOR ADAPTACIÓ


  • Procureu que arribi amb bon humor. Mireu de sortir a poc a poc de casa, sense presses i havent esmorzat, per començar bé el dia.
  • Deixeu-li portar un objecte personal. El farà servir per sentir-se més segur.
  • Mostreu-vos contents. Si veu que a vosaltres us agrada l'escola i les educadores i us hi sentiu còmodes i com a casa, tindrà menys dificultats per quedar-se.
  • Parleu amb els altres nens. Quan porteu o recolliu el vostre fill/a establiu relació amb els seus companys. Això també l'ajudarà a sentir-se més confiat.
  • Si els primers dies està només una estona a l'escola s'angoixarà menys i entendrà més fàcilment que no l'heu abandonat, sinó que hi està només una estona. També és convenient seguir sempre el mateix horari, per crear-li punts de referència i seguretat.
  • Deixem que expressi les seves emocions. El plor i els crits dels nens són un vehicle de descarga emocional. És millor que reprimir els sentiments. Acompanyem-lo amb serenitat i verbalitzem per ell el que sent.
  • Procureu eliminar la vostra angoixa. Desfogueu-vos, compartiu les vostres preocupacions amb les educadores o escolteu altres experiències que us ajudarà a sentir-vos molt millor. I si us ho preneu amb serenitat i calma el vostre fill/a us ho agrairà, perquè si a la seva pena li afegiu la vostra serà més difícil de solucionar.
  • Comenteu amb l'educadora el dia a dia. Mireu de tenir-hi el màxim de confiança i ella serà sincera amb vosaltres i així podreu anar fent els canvis que convinguin i fer una adaptació a la carta.



QUAN L'ADAPTACIÓ COSTA MÉS DEL NORMAL US PREGUNTEU... ÉS MILLOR QUE DEIXI D'ANAR A L'ESCOLA DURANT UN TEMPS?

  • Es considera que durant tot el primer trimestre el nen s'està adaptant, fins i tot n'hi ha que necessiten tot el curs. No ens hem de posar metes ni angoixar-nos, hem de respectar el seu caràcter i les seves emocions perquè tothom ha d'aprendre a adaptar-se a noves situacions, només que els ritmes són diferents.
  • Anar a l'escola produirà molts plaers al nen, però cada un necessita el seu temps per a descobrir-ho.
  • La despedida ha de ser curta : "Adéu preciós! Després et vindré a buscar. Que ho passis bé!


                           L'ADAPTACIÓ NO ÉS UN TRAUMA, ÉS UN CREIXEMENT






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada